|
|
|
Dóna-li més visibilitat a aquest anunci |
Data: Dimarts, 3 de novembre de 2009 17:10
En vespres blaus d’estiu, aniré pels camins,
m’ajauré als blats, trepitjaré l’herba que fulla,
somiós, sentiré la frescor dels seus brins,
i al cap nu, el vent que els cabells embulla.
No diré res, ni res no pensaré: entretant,
un infinit d’amor m’omplirà el cor de joia,
i aniré lluny, ben lluny, bohemi transhumant,
camps a través, feliç com del braç d’una noia.
