Pels homes i les dones...

Date:  Monday, November 9 2009 18:25

Hi havia una vegada un pescador que vivia sol en la seva petita cabana. Li hagués agradat tenir una família, però s'havia anat fent gran i es va acostumar a la solitud de casa seva, a la seva rutina...i al fred del seu llit a les nits.     

Un dia fred i humit de tardor va sortir a pescar amb la seva petita barqueta. La humitat se li ficava als òssos. Feia molta estona que s'esperava mirant les verdoses aigües del llac, però el sedàs...ni es movia. Estava mort de fred i de cansament i va decidir tornar a casa i menjar-se una mica de bacallà sec que guardava al rebost.

De sobte, va notar que el sedàs pesava molt i molt. Va estirar i estirar... Cada cop estava més convençut que s'havia enganxat en una pedra i que l'hauria de tallar i perdre l'ham. Malgrat tot, va seguir estirant i va començar a tirar amunt el fil, tot i que pesava molt i molt.

Quan va sortir a la superfície allò que l'home estirava, se li va glaçar el cor i la sang. Era un esquelet, putrefacte, amb tota la carn verdosa podrida al damunt. Uns cabells llargs i blancs s'escampàven per una munió d'òssos plens de clapes grises i marrons, plantes aquàtiques i raspes de peixos i anfibis.

Va deixar anar el sedàs i va començar a remar cap a la vora amb totes les seves forces, a tota velocitat i tancant els ulls, colpit per l'espant.

Però, l'esquelet s'havia enganxat al sedàs, i el sedàs al casc de la barca, i a la cama del pobre pescador. L'home va entrar corrent a casa seva, amb aquella horrible criatura enganxada a la cama. Un cop a dins de casa, va tallar el sedàs amb una navalla i va deixar en un recó aquell munt pestilent d'òssos mig entortolligats.

Va agafar el seu tros de bacallà, mentre es pensava què en faria. L'hauria d'enterrar... i mirava aqiella pobre calavera, trista, bruta, feta malvé... No se sap ben bé què va ser que va empènyer l'home a donar-li una mica de peix sec a aquella pobra andròmina pudenta. Li va desentortolligar el sedàs i li va posar els òssos bé. Va tapar aquell pobre cadàver, i es va ficar al llit. Demà seria un altre dia i pensaria què en faria.

A la mitjanit, en entrar la lluna per la finestra, l'esquelet es va començar a aixecar. Es va ficar al llit amb el pescador. La seva mandíbula es va començar a moure i una veu que li sortia de dins va dir: _ Carn, carn...sang, sang...

A poc a poc, la calavera es va anar omplint de veses, amb sang calenta, músculs, cabells, pell blanca, pits, cuixes...Fins que va esdevenir una dona autèntica que es va abraçar al pescador i tots dos van fer l'amor. Així fou com el pescador va ser feliç amb aquella dona, tots dos en la seva cabana, durant molts i molts anys i mai no es van deixar d'estimar.

Sherezade